Vosaltres no sabeu que us penso tant.
Vosaltres seguiu el vostre ritme quotidià
sense imaginar que a dos-cents quilòmetres
hi ha un cervellet que us pensa vàries
vegades al dia.
Què és la distància realment
si el cap està aquí i el cor està allà?
La distància és elàstica, com la tija del camagroc,
com la veu que s´enfila a l´afinació de l´agut.
Distància,imaginació,elasticitat...
1 comentari:
Quan travessem el coll de C... entrem en una dimensió de somni. Nosaltres no en som conscients, però els diferents personatges cobren vida quan nosaltres hi arribem.
Jo ara mateix m'imagino la Taques menjant i mirant (casa cop menys sovint) desconfiadament al seu darrere. I m'imagino l'Enriqueta (sí, sí, amb aquells ullets) i el Santiago explicant-nos històries que no m'avorreixn mai. I m'imagino en Sergi donant instruccions precises a les seves cabres mentre s'esclafa els cuics que gosen emprenyar-lo. I m'imagino l'Eva (fumant un pèl massa com sempre) portant-nos un formatget. I en Josep de cal Blayó saludant els passavolants i controlant-ho tot. I el Jesús moto amunt i moto avall arreglant-nos les avaries domèstiques (ànims, Jesús, ja sabem que tot plegat el que esteu vivint és dur). I la Nuri que es nota que s'alegra tant de veure'ns (una abraçada ben forta). I l'Iñigo i la Noemí, amb la seva passió canina, que sempre ens fan sentir benvinguts. I la Mayte que és tan trempada i ens fa riure tant i tant. I la Pilaramb aquell posat sever però tan acollidora.
I un altre dia continuo, amb aquest món perfecte de somni.
Bona nit tingueu. I no...no he begut massa aquest cop.
Professor DeWorms
Publica un comentari a l'entrada