M´agrada notar el vent
acaronant-me la cara.
Veure córrer els núvols,
sentir el canyís fregant-se.
M´agrada veure les capçades dels arbres
mentre dansen,com si volguessin
abraçar el cel.
M´agrada la quietud
i els crits llunyans d´algú,
com una remor que entra per una oïda
i surt per l´altra.
El lladruc d´un gos,
el xip-xap de l´aigua.
M´agrada estirar-me sobre l´herba
i que les formigues pugin sobre el meu braç.
M´agrada veure les fulles grosses
en forma de cor dels pollancres.
I torna el vent
portant-me la malenconia
i enduent-se
tot allò del què em vull desfer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada