Discretament ja ens hem estrenat amb una guarnició de bolets aquest any.
De moment molt, però que molt... poca cosa.
I no rovellons,ni ceps,ni els més preuats.I molt caminar per poc fruit,però...
a les muntanyes de Prades comença a moure´s alguna cosa...
La sorpresa la van donar primer un grapat de rubiols,Agaricus silvicola, trobats al costat d´uns pins a peu de carretera.Hi havia mig quilet i,després de nets, va permetre fer un remenat amb alls per sopar.Com no hi comptàvem va ser tot un regal.
I l´endemà...després d´una caminada de tres hores i mitja,anàvem d´excursió de fet,vam arreplegar alguns mollerics,Suillus granulatus, vora el camí.Aquests van ser la guarnició del segon plat del dia.
No vam tenir cagarrines com a mínim,encara que jo no hi confiava gaire,entre els uns i els altres...
Aviam si segueix plovent i algun rovelló ens alegra l´existència.
Em diuen que a la tardor ja porto el xip dels bolets quan surto a caminar,i crec que tenen raó.No és el mateix...Hi ha "mono" de bolets.Més que res de trobar-los,que em fa molta més il.lusió que menjar-los.Però a tot m´apunto.
Apa!Bona passejada i a disfrutar amb els premis de consolació que ens ofereix el bosc en un any no gaire brillant boletairement parlant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada