Asseguda al tamboret.El rellotge diu que són les 10h42.Plou.Dia tranquil.Sembla que la gent avui està per d´altres assumptes.Demà és festiu,i alguns van a comprar al mercat,o fan preparatius si és que finalment es decideixen a passar el cap de setmana fora:el temps sembla que convidarà a estar dintre de casa,menjar castanyes calentones, i fer algun mos i glops de vi.
Però avui també passen d´altres coses.Entre elles,un quiosc petit,amb dècades d´existència al centre de BCN baixa les seves persianes per sempre.Aquest quiosc ha vist de tots colors.I el color que té des de fa temps vira de gris cap a negre.Tot té un inici i un final.I el final, li arriba avui.
Qui més podria explicar-vos records i anècdotes no és aquí amb mi.És el meu pare.El Sr.Sales ja fa uns anys que es va jubilar.Ell,i d´altres persones que han circulat per allà durant aquests anys, són els que més tenen per comentar.Queden lluny els anys fructuosos,quan es venia quasi tot.Els "lots",els bitxos de plàstic,les ulleres de sol,les bosses,els retoladors que feien arribar els paquets més ràpids,els cinturons,les carteres...Tot un món que desapareix,que ja se´n va anar fa molt de temps.Els recanvis generacionals no sempre són cap a millor.
Adéu Pelai 52.No oblidarem que a tu et devem molt del que tenim avui.Segur que quan algun dia passem pel davant, no podrem evitar mirar de reüll el lloc on estava aquell xiringuito on alguns Sales han viscut bona part de la seva existència.
Bon vent i barca nova...
2 comentaris:
Hola!
Sólo quería decirte que estoy encantada de haber conocido tu blog. Lo he leído todo, y seguramente lo volveré a hacer. Si me das permiso te linkeo en mi blog "Gat Cosmic" en donde cuelgo poemas, fotos y cosillas del día a día. Estoy gratamente sorprendida, en serio. Y me alegro muchísimo de que seas tú la vet del Cosmic. No podíamos haber estado más acertados. Cuando pasen las fiestas me pasaré con una Albita y un gatito, prometido. Y serán unos regalitos de parte del Cosmic, que ya te echa en falta. Que tengas unas felices fiestas!! Muchos besos!!
Adéu Pelai 52
Adéu quiosc
Ara sí que és una realitat. Ahir, quan vaig anar a clase d'ioga(les casualiatas han volgut que el ioga també sigui a Pelai 52)no quedaba res. Sembla mentida que en un espai tan petit hi pugessin cabre tantes coses de tot tipus.
Això sí, una bonica porta de fusta tanca la inmensa porta de Pelai 52
Publica un comentari a l'entrada