Baixa barrancs, puja costers, travessa rius.
Trepitja farigola i camabrunes, s´esgarrinxa les cames
seu a terra, atura les hores, els minuts, els segons.
Mira els núvols , menja un bocí de pa, beu un glop de vi.
Estima el silenci, deixa en blanc la memòria,
abraça la quietud del moment.
Escolta el vent que s´endú totes les mentides.
Besa la pluja, acarona la calma, porta glans a la butxaca.
Viu la intimitat de la vall, serà per sempre nòmada fugitiu.
Potser, d´aquí a una eternitat, es retrobarà
amb els ulls color mel d´un ramat de cabres,
i reviurà amb un somriure als llavis,
aquell instant fugisser que tant s´assemblava a la felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada