És hivern. El dia és fred i quiet.
La solitud cobreix el barranc per on
tu i jo anem lentament caminant.
Un gaig alça el vol espantat
per la nostra presència.
Les botes trepitgen les
pedres del camí.
No hi ha flors, ni papallones,
ni serps, com quan vam
passejar a l´estiu per aquest mateix lloc.
No hi ha escalfor, ni sol, ni ombres.
No hi ha tampoc ramats d´ovelles
ni homes que treballin les carboneres
ni dones que els esperin.
No, no hi ha res de tot això.
Però les cuques de riera continuen
desafiant les gèlides aigües
del rierol i s´aferren
a les roques com
els homes desesperats s´aferren
a la vida.
Tu i jo tornem en silenci
cap a casa amb un feix
de llenya sota el braç
per posar escalfor on no
n´hi ha i embadalir-nos
amb les ombres d´un foc
que no s´apagarà mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada