Tornen a haver-hi núvols blancs al cel. Són grans, esponjosos, amb els límits difuminats i avui es desplacen cap a la dreta. D´un núvol anònim s´escapça com si res una porció petita que ràpidament s´ajunta a la massa cotonosa que té al costat. Al cap de poc temps, tot el primer núvol (el "donant" de la porció) ha acabat fusionant-se amb el del costat, en un acte sense estridències, tan natural com la indiferència dels humans que caminen alguns quilòmetres per sota.
La "mantisreligiosa-branquetadelplataner" continua mirant-me, com anit, amb la mateixa curisositat amb la què jo la miro a ella. Té un cap com d´ET, mig transformat, i d´un lateral del seu cos, que és la branqueta, surten dos petits braços més curts amb una mena de manyoples-munyons rebregats a l´extrem, que són les petites fulles ben arrugades. Si li hagués de posar un nom científic li posaria Pseudomantis platanera subespècie ET.
Els núvols són com les persones: es desplacen, es fusionen, descarreguen quan ja no poden més, canvien de color segons les circumstàncies, de vegades semblen ramats escampant-se per un camp immens, d´altres els hi agrada estar-s´hi als cims de les muntanyes... Fins i tot la xarxa sencera, gràcies a la qual escric aquestes línies, està en un meganúvol al qui algú ha anomenat cloud-computing, i els recursos, penjant d´un "no-fil", diuen que ens fan més lleugera la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada