No li fan cap falta però si les veu, recull les velles rajoles hidràuliques deixades a tocar dels contenidors. No li fa cap falta... però la mira una estona i no pot resistir-se: s´endú una tauleta de ferro oxidada abandonada al costat d´un arbre. No li caldria però li agrada recollir les pedres d´un paratge nou que no hagi trepitjat encara. Tot això no li fa cap falta però creu que amb temps, imaginació i paciència podrà donar un nou ús a totes les andròmines que s´ha anat trobant.
Treballar amb objectes del passat en un present amb un futur incert. És com viure una mica més "autèntic" si és que encara es pot dir així...
"Tot lo del món me cansa" ( diu la cançó "L´Anyorament" de Clavé ) si més no, aquest món d´ara i aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada