09 d’abril 2008

Shh!silenci


El capvespre ha deixat,lentament,pas a la nit.
La foscor abraça completament la vall.
A la vall viu el poble,i en el poble,avui,nosaltres.
Negra nit.S´ha apagat la llum del mas del Dineral,
s´han callat definitivament els estornells.
Massa fred pel cric-cric dels grills.
Avui no hi ha ponentada.
Ni un ànima al carrer.
Shh!Silenci absolut.
Ara,el meu cap descansa sobre els teus genolls,
i rep delerós el teu palmell obert.
El temps passa i no passa.
Els ulls se´m tanquen mandrosos
mentre l´insconscient troba el seu moment.
Shh!Silenci.
Si-len-ci.

27 de març 2008

Auvèrgne,març 2008


Estem encantats de trobar aquest rètol per aquestes terres.Es nota que,qui sigui,va insistir en que aparegués Catalunya ben gran,i en primer lloc!!


Lac Pêcher


Col de la Sèrre,1363m



Accès a Puy Violent

21 de febrer 2008

Empelta´t en mi


Empelta´t en mi.
Acobla´t fermament i esperem la saba nova.
Pausadament,i com un miracle,
floriran de nou les primaveres.
Empelta´t en mi.

20 de febrer 2008

Les Virtuts


Diumenge de febrer assolellat.
Només xiprers,brucs,llentiscles i matabous
acompanyen aquestes pedres blanques.
Només les mallerengues i el brunzit de les mosques
trenquen el silenci.
Només nosaltres,ara,asseguts en aquest banc de fusta improvisat.
Ni set,ni gana.
Sí que té alguna virtut aquest lloc si saps apreciar-la.
Encararem de nou el camí,i la vida,
igual que les Virtuts encara el seu futur.
Tant de bo no perdi res d´aquest encant que ara li trobo.

13 de febrer 2008

Coordinació,comunicació i altres



No em pensava fa uns anys,que més endavant,m´hauria anat tan bé saber més de conceptes com comunicació,mediació i coordinació.
Que de boca meva sortirien tantes vegades paraules com consens,diàleg,unió.
Que m´estaria hores discutint,dialogant ,amb d´altres persones sobre el futur d´una trajectòria,d´un projecte.
No em pensava que una assemblea fos tan important.
Que necessitaria saber més d´economia,de subvencions,de legislació.
Que hauria de parlar i negociar amb advocats.
Que em caldria tant comunicar i que em comuniquessin.
Que es necessita coordinació" a tempo" per que tot rutlli bé.
Que els mails podrien convertir-se en una arma de dos tallants.
Que estigués tant de temps pendent d´una pantalleta només per que em comunica alguna notícia nova.
No em pensava que el debat i les diferències em podrien enriquir de la manera en què ho han fet.
Però ara que ho penso bé...era previsible que tot això em fes falta en algun moment...
Intentaré esforçar-me per fer, el que depèn de mi, el millor possible.
Que així sigui...

30 de gener 2008

"De gallina de pell"


No puc descriure totes les sensacions que vaig sentir dissabte passat.Va ser el premi a l´esforç,a la constància,a la perseverança.A dir: hi som,estem aquí,i us anem a entregar el millor de nosaltres.
Ja només sortir,al veure la quantitat d´assistents que hi havia,va ser molt motivador.
Vam tenir un públic excepcional,entregat des del primer moment i que semblava que sabia que això era molt més que un concert.I és que ho era.
Per això els sentiments estaven a flor de pell:gratitud a tothom que ens ha recolzat.Gratitud a cada cantaire per la feina feta.Gratitud a Murat per creure en nosaltres i en les nostres possibilitats.Gratitud a cadascú dels que han fet possible que tiréssim endavant en els moments més baixos.Gratitud davant dels aplaudiments.
Hem fet bona feina aquests tres mesos,però tenim per endavant un munt de projectes a realitzar encara.
Companys,tenim per endavant el 40è aniversari.
Res no em faria més feliç que riure i,per què no, plorar amb vosaltres en aquesta aventura.
Una càlida abraçada a tots.

18 de gener 2008

Sensacions


Són les 15h30.Fa sol i una temperatura primaveral.Asseguda en un banc observo una parella de pebrers bords Schillus molle L.,amb la seva innata elegància.El vent suau fa dansar les gràcils branques.Les seves fulles brillen com si fóssin de plàstic.
Davant, una botiga de saldos de roba.
Jo,avui, també tinc el cap dansant,com flotant.Una mica aquí,i força més allà.
Una cervicàlgia fa que floti en l´espai, i res sigui real.Fa que actuï automàticament.Que els braços pesin com si portessin un llast.Que el cap estigui en un precari equilibri.Sort que la resta del cos sembla que sap el que ha de fer,ell solet.
I alhora,també em sento una mica saldo,ara mateix.Diria que el meu valor(?) és inferior al normal.
Un ocell comença a xiular marcant el seu territori.Amb aquestes temperatures estan enganyats i els sembla ja l´època de fer el niu.Fa dos dies que ja he vist dues mimoses en flor:del millor que em puc trobar al barri en aquest temps.
Són d´aquells dies en que si no veus ningú conegut,millor.Si no et parlen,millor.Si no has d´escoltar ningú,millor que millor.Si no has de cumplir horaris i treballar,molt millor.Si no has de donar explicacions,encara millor.

No em passa res,i em passa de tot.
No sento res,i res no sento.

Un colom empaita insistent una femella indiferent.L´herba creix entre els espais dels maons mal posats del carrer.Fa bonic,verdeja.
El carrer on estic és el C/Aneto.I em fa pensar en l´última vegada que he llegit,o vist, o escoltat Aneto.
Estar,no he estat mai a dalt del cim,sí a prop.Però veure´l de molt lluny,això sí que fa molt poc.No arriba ni a una setmana i va ser des del mirador del poble de Rojals,a la Conca de Barberà,al costat de l´església.
Es veia tota la carena nevada,i la vista era magnífica després d´aquells dies de vent.S´albirava des de l´Aneto, a l´oest,passant pel Pedrafora,el Canigó,i ja més a l´est i més a prop,el Montmell,el Montsant i la Mola.
Privilegiada ubicació la d´aquesta església.
Se´n va el sol darrera d´un bloc de pisos.I jo me´n vaig deixant darrera un altre bloc.

12 de gener 2008

Sol d´hivern


Surten crosses al sol
arrossegant ànimes perdudes.
Surten bastons aguantant mirades infinites.
Cadires de rodes a la plaça
transporten retines suplicants.
Cors arrossinats es despleguen
per rebre un raig de sol d´hivern.
Són els supervivents,els superjos,els superhomes.

05 de gener 2008

La purga d´any nou


I Ell plora per rebre l´any nou.Ell escolta Ray Lamontagne i beu.Beu,plora i envia sms.I es moca.Però no estem tristos,només melangiosos.Les llàgrimes llisquen per la galta.Ens abracem.

Trencar la cuirassa,afegir unes quantes llàgrimes i una bona dosi de vi.Afegir els bons moments passats a la barreja,i fer un gir de cent-vuitanta graus.Presentar.

Ja després de les campanades(van anar més ràpides o només és una sensació meva?),el raïm,que no ha valgut res,i el cava.Serà que les bombolles del cava fan aflorar a la superfície tot allò que portem dins,ben amagat,ben guardat?

Quan som més nosaltres,quan ens hem deixat anar o quan mantenim aquell posat?Serà que ens enganyem cada dia?Serà que tot es complica?
Serà,això sí, la purga d´any nou.Aviam si ens dura els tres-cents seixanta-sis dies del dos-mil vuit.

13 de desembre 2007

Terol al desembre


Munts de cagades d´ovelles,
turons secs i ressecs amb romanins esgrogueïts.
Serpentegen rierols amagats entre parets:vida.
Voltors sobrevolen els nostres caps,cabres a les penyes altes.
Pobles ficats en el paisatge o el paisatge que es fica dins dels pobles.
Ermites deixades de la mà de Déu.
Les campanades sonen dues vegades,per si de cas...
Carreteres zigzaguejant per l´agrest paisatge.
Oliveres als bancals.Tractors que escriuen damunt la terra.
Bosses blanques als presseguers nus.
El sol brilla,núvols esfilagarsats sobre l´horitzó.
Bufa el vent.
Fòssils mai trobats esperen el pas dels dies,dels anys,dels segles.
Pintures d´altres temps en temps d´altres pintures.Símbols.
Un esquirol vola entre les capçades dels pins,
però ningú el veu.
Sèquies amb llim transporten només silencis
d´un lloc a un altre.
Un ramat d´ovelles i el seu pastor passen les hores
aliens a la resta del món.
Les fulles ocres,grogues i vermelles s´apilonen
a la riba del riu en un ordre desordenat.
La pell d´una mandarina destaca en el terra.
Només les roques ens donen la benvinguda.
Gris,taronja,vermell,blanc:colors de pedra.
I silenci.Molt de silenci.
La teva mà i la meva s´enllacen en un gest igual de silenciós.

29 de novembre 2007

Fàstic


Cada dia que passa intento comprendre algunes actituds,diguem-ne humanes, que no les considero gens humanes.I no me´n surto.I cada dia menys.
I cada dia em donen més exemples.
Només cal mirar els diaris o veure la televisió,per exemple...
Però ja ni això.
En el nostre entorn més immediat,només que facis una vida mínimament activa, te´n trobes gent d´aquesta que ara us explicaré.Però alguns d´ells/es tenen tanta astúcia,tanta retòrica, que trigues mesos,i fins i tot anys a adonar-te de la seva malignitat.
Són persones que no dialoguen,només ho fan veure,que no escolten de veritat,només exposen i imposen la seva raó .Gent molt curta de mires,gent molt pobra per dintre,però molt ben camuflada dintre de la societat,i sovint ben posicionada.
Gent que te la dóna per darrera.Que no li importa el temps,els esforços,la il.lusió que els hi has dedicat.
Gent que s´empara en "no tinc temps" ,o "ara no"per això o per allò altre,que precisament per tu és l´important.
És gent que sovint s´envolta de molta gent,però van canviant perque al final fan pudor i,per sort, algunes persones els "calen" i s´allunyen d´ells.
Gent que té còmplices,sense els quals no són ningú.
És gent que creix ella a base de fer petits als que té al costat fent-los veure que creixeran amb ells,a base d´anul.larlos,però això sí, aprofitant-se d´ells.I realment només creixen ells i els seus projectes cada vegada més grandiloqüents.Et dirigeixen cap a on ells volen,i sinó... fora.
Gent que des de fora sembla que tira del carro,però que el carro realment és tirat per persones com tu,o com jo.
Gent que només vol acaparar,aixafar els altres,engrandir el seu ego,utilitzar per després llençar.
És gent a la que sense adonar-te acabes dedicant molt del teu temps,per malauradament després penedir-te,i molt.
Actituds de prepotència,d´egoisme.
Actituds de maquiavel.lisme, de cinisme,de manipulació.

A on us porta això?Al poder?Qui us heu pensat que sou?
Us oblideu que no sou més que un més?Que no teniu més drets sobre els altres que la resta?
Us oblideu que hi ha regles no escrites de consciència,de dignitat que tothom sap quines són, i no cal dir-les,però sí cumplir-les.

Només espero,i ho desitjo fervorosament, que tot això us retorni com una gran bola de neu lliscant per un pendent.Millor encara, que es faci una megapilota i us esclafi com un escarabat d´aquells negres brillants.És la pilota de tota la merda que heu anat escampant arreu,i que ara fa un canvi de direcció,es reorganitza, i us aixafa amb tot el seu pes,com la cosa més insignificant del món.
Com el que sou en realitat.
Encara que us dolgui molt.

09 de novembre 2007

De "marxa" al Baix Aragó


Tardor mogudeta.
Baix Camp,Maestrat,Mezquín...En pocs caps de setmana,no paro amunt i avall.Després d´aquest necessitaré descansar una mica crec...
Demà me´n torno a anar al Baix Aragó.
Fa ja set anys que m´apunto amb els tiets a la marxa senderista del Mezquín,que cada any surt d´un poble diferent dels set que el conformen.
No ens uneix res especial amb aquelles terres,però m´hi sento molt a gust.Passarem,de ben segur,entre oliveres mil.lenàries,totes ben arrenglerades.Caminarem per senders mig oblidats els 364 dies de la resta de l´any,trepitjarem pedres,i bassals si ha plogut.Pujarem,baixarem.Als controls ens aniran alimentant regularment,gairebé cada hora:que si xocolata,que si fruita,que si pernil, que si pa amb vi i sucre...
Per un dia donem feina,però ells la busquen,i repeteixen,a més.Serà que ens hi volen...M´agrada també donar vida a aquestes petites zones que estan fora de les rutes més turístiques.Que només tenen la terra,el paisatge,les oliveres,la seva gent...Però no tot és o pot ser previsible,i això m´agrada també.
I nosaltres què hi busquem?Jo busco entre d´altres coses, sensacions.Mentre estic allà caminant, el meu esperit o animeta o com vulgueu dir-li,s´està carregant de nous colors,noves formes,noves textures,i l´ull humà és molt agraït.
No ens adonem i s´han passat 5 o 6 hores i ja tornem a ser al poble,on ens donaran de dinar.
I després...petita pausa i cap a Barna de nou,amb pastissets boníssims de confitura de carbassa,i un bon oli verge de la zona.

I a esperar un any més,segur que mereix la pena!
P.D.Ah!El Mezquín rep el seu nom pel riu del mateix nom que passa per allà,de cabal més aviat minso.
http://www.marchamezquin.es/

16 d’octubre 2007

Guerrer en posició


I d´aquests també tenim a la natura!No us sembla el millor guerrer que heu vist mai?

Jo l´he descobert una mica tard,però us asseguro que no et deixa indiferent quan veus un bitxo d´aquests per primera vegada.

Gràcies a un amic que m´ha ajudat a identificar-lo sé que pertany al grup de les mantis, i que es diu Empusa pennata. Joaquim i David,gràcies de nou.

Jo em quedo amb aquesta imatge, no feta per mi ,però que m´ha deixat embadalida.

De mollerics i rubiols

Discretament ja ens hem estrenat amb una guarnició de bolets aquest any.
De moment molt, però que molt... poca cosa.
I no rovellons,ni ceps,ni els més preuats.I molt caminar per poc fruit,però...
a les muntanyes de Prades comença a moure´s alguna cosa...
La sorpresa la van donar primer un grapat de rubiols,Agaricus silvicola, trobats al costat d´uns pins a peu de carretera.Hi havia mig quilet i,després de nets, va permetre fer un remenat amb alls per sopar.Com no hi comptàvem va ser tot un regal.
I l´endemà...després d´una caminada de tres hores i mitja,anàvem d´excursió de fet,vam arreplegar alguns mollerics,Suillus granulatus, vora el camí.Aquests van ser la guarnició del segon plat del dia.
No vam tenir cagarrines com a mínim,encara que jo no hi confiava gaire,entre els uns i els altres...
Aviam si segueix plovent i algun rovelló ens alegra l´existència.
Em diuen que a la tardor ja porto el xip dels bolets quan surto a caminar,i crec que tenen raó.No és el mateix...Hi ha "mono" de bolets.Més que res de trobar-los,que em fa molta més il.lusió que menjar-los.Però a tot m´apunto.
Apa!Bona passejada i a disfrutar amb els premis de consolació que ens ofereix el bosc en un any no gaire brillant boletairement parlant.

27 de setembre 2007

I cada vegada


I cada vegada m´interessa menys
el que interessa molt a gairebé tothom.
Prefereixo un tros de formatge d´ovella
al millor mòbil del mercat.
Prefereixo regar l´stachys
que xerrar per cortesia amb una coneguda.
M´és més important pelar una ceba
que estar fent zàping al sofà.
Vull que el sol m´acaroni la cara
abans que m´invitin a un casament.
M´agrada més la teva olor
que l´última fragància de Paris.
Les grans marques no són res
comparat amb la marca que em deixa
el somriure d´un nen al carrer.
Prefereixo cagar al camp
que entrar a la majoria de lavabos.
Anar en metro molta estona m´agobia,
i si és la L1 encara més.
La solitud no m´avorreix.

Prefereixo tacar-me agafant una móra
que maquillar-me la cara.
Prefereixo menjar un ou ferrat
de les gallines de la meva mare
que anar al Bulli.
Miro els arbres amb més amor i interès
que a moltes persones.
Tinc desig d´anar a un poble petit
i deixar l´urbs pels urbanites.

No puc passar sense saber-ne més de les plantes de casa.
No puc passar sense l´oli d´oliva verge extra.
No puc passar sense veure el mar per molt de temps.
No puc passar sense trepitjar camins,descobrir fonts,
coves,cims,rius i pobles.
No puc passar sense les teves abraçades.
No puc passar sense la teva mirada.
No puc passar sense.
No puc passar.
No puc.
No.
No ara...

27 d’agost 2007

Salzburgerland


Cau la pluja insistent,
la boira cubreix els cims.
Escoltem en Roger Mas
i penso en fer l´amor amb tu.
I hi ha revolts verdíssims
zigzaguejants,i "moos" als camins.
I un ciclista es mulla.
I m´amaro de tant de verd i de tanta pluja.
Una filera d´arbres ens saluden,
i una nena rossa m´ofereix un pom de flors
i bec alguna cosa semblant a un cigaló.
I el fum de la cigarreta
sembla la boira dels cims.
I tot es barreja i res no fa nosa
i el pendent és del 12% però no m´importa.

24 de juliol 2007

Panicals blaus


Avui només vull veure
panicals blaus vora el camí.
Avui només vull veure sedums florits
que fan companyia als panicals.
I les pedres fan un mosaic
com a la Pedrera.
I els plomalls em fan pessigolles al nas.
Només vull un camí i un horitzó.
Només vull un dia núvol i uns ametllers.
Només vull un gorg blau i un got de ví.
Avui la boira pixanera se´n riu dels pixapins.
Avui només vull panicals blaus
que m´alegrin l´existència.
I també caques de guineu
amb els pinyols de cirera conglomerats.
I papallones papallonejant.
I els caus rodons dels llangardaixos.
Avui vull dormir en un cau rodó
i mirar la lluna amb un llangardaix.

14 de juliol 2007

Dels vells( i bells) temps


Són les 22h i escaig de la nit.A casa encara no m´esperen.Els hi he dit que anava a veure una exposició de nit.I és cert.Però ja he tornat.En una horeta ja ho tenia tot vist.I ara estic aquí,en una terrassa,de nit,sola.Corre una brisa fresca,i això que estem al juliol.Però aquest juliol està sent benèvol amb nosaltres.Estic al costat de casa.Podria haver anat a casa directament,però em venia de gust una estona per mi,aquí amb una cervesa i un entrepà.
Hi ha dues taules ocupades,on xerren,però jo intento no escoltar i disfrutar d´aquest moment.Quan de temps feia que no estava sola en una terrassa?
És divendres.Un altre divendres estaria davant la tele,o amb el meu company fent "sofing".Aquest ha estat diferent.
L´exposició,de fet,era un showroom a casa de l´artista.Hem vist les obres d´art de Raquel Cohen,a Vallvidrera.Quan s´il.luminen,els seus "cocuyos" cobren vida i són el centre d´atenció d´allà on estiguin.Veieu http://www.cocuyos.com/.
Tenen força,tenen vida pròpia,i un diria que no tenen preu,però sí que en tenen sí... La visita és totalment aconsellable,d´una altra banda.
Tornem al present.M´he fotut un entrepà de xistorra,i ara damunt la taula només resta l´ampolla d´oli verge extra Olisone ( no la conec),que he demanat per refregar mig tomàquet al pa i untar-lo d´oli.Ara em ve al cap el capullo que conduïa el cotxe descapotable per la carretera de Vallvidrera i anava fent ziga-zagues i accelerant i desaccelerant cada dos per tres.En aquest sí que se li podria recriminar una conducció poc respetuosa tant amb el medi ambient com amb la resta de conductors que l´han d´aguantar.Agents de l´autoritat:Perseguiu aquest tipus de conducció i deixeu en pau als conductors que respecten les normes amb sentit comú.Sentit comú.Fa tant de temps que no en veig pel carrer una mostra,així... a l´atzar.
Haurem d´esperar canvis.Com diu el Dylan en la seva frase:"Els temps estan canviant ".
Bona nit companys de lectura.