27 d’abril 2007

Desil.lusió

"Et llegiré,i et publicitaré...Escriu-me més"Doncs,ni et llegiré,ni et publicitaré,ni et contestaré a alguns mails...La primera vegada per quedar bé i punt.Ja sospitava que ,de vegades,la gent et diu les coses perque sí,sense tenir intenció de fer-les realment.I,efectivament,no m´he equivocat.Però jo,sempre innocent, m´havia confiat.Pensava que podia creure en el què et diuen,però un cop més,la realitat et torna la indiferència d´algú que et va fer pensar en una possibilitat.
I no obstant això,llegeixo el seu blog a diari,pràcticament.
Encara que amb alguns dels seus posts no combrego gaire,de vegades en trobo d´altres,fets pel seus altres "jo",especialment sensibles i emotius,però començo a pensar que potser posa l´automàtic i li surten així com a xurros,pel costum d´haver fet tants.
Deu ser com aquelles relacions o amistats que saps que no et portaran enlloc,però alhora no saps com trencar-les.O com la peli de la tele que,ni és tan dolenta com per aixecar-te, ni tan bona com per continuar mirant-la, però allà et quedes,escarxofat al sofà.
Companys,sospiteu quan una persona que ja està " a les altes esferes" sembla que sigui proper.Desenganyeu-vos,tenim uns altres valors,encara que puguem coincidir parcialment en "cosetes".