Apadrinar paraules està molt bé i ha estat una iniciativa molt ben rebuda crec.En el nostre cas,a més,acabem d´apadrinar quatre exemplars d´espina cervina de fulla petita (sí,un nom força llarg) o el que és el mateix:Rhamnus saxatilis.Es tracta d´un arbust autòcton molt semblant a l´aranyoner,dels fruits del qual,els aranyons,en fan el conegut licor "pacharán".
L´atzar va voler que fa dos diumenges anéssim a deixar el cotxe al pàrquing del Coll de la Ventosa,a Collserola.I allà ens vam trobar amb diferents exemplars a terra d´espina cervina i de llentiscle sense test,però amb el seu pa d´arrels.Vam pensar que moririen si es quedaven allà sense plantar i finalment els vam ficar al cotxe,els hem regat,posat terra nova,i ja estan a punt per anar al seu emplaçament definitiu:la població de Capafonts.
De moment estaran en un test gran fins que poguem plantar-los a la terra.
Em va emocionar veure´ls a casa com quatre germanets,compartint terrassa.Hi ha qui adopta nenes xineses,n´hi ha que adoptem espines cervines...Intentaré donar-los el millor jo també.
I si us plau,no deixem morir cap ésser viu ni cap paraula.
Siguem persones abans que res.
1 comentari:
JO TAMBÉ HO FAIG AIXÓ... d'apadrinar plantes... ejeje
si es més ho faig amb les llavors també... si veig una llavor sana la planto en test i quan creix cap al monte... sóc especialista amb la noguera, avellaners, ametllers, oliveres, cirerers, vaja que cada llavó que em trobo acaba siguent un nou arbre a algún lloc del territori català... tingueu dons precaució el proper castanyé que vegis podria haber-lo plantat jo...
Salut company!!!!
Publica un comentari a l'entrada