Munts de cagades d´ovelles,
turons secs i ressecs amb romanins esgrogueïts.
Serpentegen rierols amagats entre parets:vida.
Voltors sobrevolen els nostres caps,cabres a les penyes altes.
Pobles ficats en el paisatge o el paisatge que es fica dins dels pobles.
Ermites deixades de la mà de Déu.
Les campanades sonen dues vegades,per si de cas...
Carreteres zigzaguejant per l´agrest paisatge.
Oliveres als bancals.Tractors que escriuen damunt la terra.
Bosses blanques als presseguers nus.
El sol brilla,núvols esfilagarsats sobre l´horitzó.
Bufa el vent.
Fòssils mai trobats esperen el pas dels dies,dels anys,dels segles.
Pintures d´altres temps en temps d´altres pintures.Símbols.
Un esquirol vola entre les capçades dels pins,
però ningú el veu.
Sèquies amb llim transporten només silencis
d´un lloc a un altre.
Un ramat d´ovelles i el seu pastor passen les hores
aliens a la resta del món.
Les fulles ocres,grogues i vermelles s´apilonen
a la riba del riu en un ordre desordenat.
La pell d´una mandarina destaca en el terra.
Només les roques ens donen la benvinguda.
Gris,taronja,vermell,blanc:colors de pedra.
I silenci.Molt de silenci.
La teva mà i la meva s´enllacen en un gest igual de silenciós.
1 comentari:
A mi m'és ben igual el que n'opinin els lletraferits de torn. A mi m'emociona aquest fragment de poesia perquè l'he viscut amb tu i tot llegint-lo n'aprecio els millors moments, en tons i colors que ni tan sols durant aquells dies hauria jurat sentir.
I això és poesia, diguin el que diguin.
Una abraçada i per molts anys...
Publica un comentari a l'entrada