Tot just davant, les quatre branques nues del plataner, tan a prop que podria penjar-hi collarets si volgués. A tots els plataners del carrer els han deixat quatre branques excepte a un, que li han deixat tres, com si fos una forquilla encarada al cel on encara no s´ha punxat res.
A terra, a un metre de mi, una vespa, immòbil durant una bona estona, sembla que s´hagi escalfat i aixeca el seu abdomen d´un costat a un altre, com en una classe de dansa del ventre, mentre dirigeix les seves ales cap endavant. Una mica més enllà els vianants amunt i avall, amb semblants no gaire expressius. Encara una mica més enllà , un cop travessat el carrer, el col.legi, amb els seus xiscles i corredisses. A uns metres del col.legi, les dues palmeres altives, elegants, brillen amb el sol de la tarda. Travessant el pas de vianants dues dones agafades de la mà, amb vestits clàssics. La més gran amb cabells blancs ben pentinats. La del costat, més jove, fent passetes curtes i ràpides par tal de seguir el pas.
Un cotxet de la compra grinyola, una bossa de patates s´enlaira amb el ventet que s´ha aixecat, una llavor que vola i cau dintre la paperera com si hagués fet cistella.
Miro de nou la vespa que s´ha dirigit cap a mi, però resta quieta. Jo sé que ella porta el verí dintre seu. No sé si ella sabrà com d´enverinades poden arribar a ser les persones de vegades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada