Benvolgut,
Cent cinquanta anys ens separen.
Vostè, un mestre. Jo... ningú conegut, només una persona inquieta.
Vostè no em coneix. Jo intento conèixe´l des de fa un temps tot el que puc.
De tant remenar papers, llegir textos, imprimir articles, seleccionar revistes antigues, confesso que li he començat a agafar estimació.
Respecte ja li tenia des de l´inici.
Estic aprenent molt "de" i "amb" vostè.
Faré tot el que estigui en la meva mà per dignificar la seva figura: N´és mereixedor.
(Avui sense anar més lluny m´he deixat caure a Sancho de Ávila per veure si em deien en quin cementiri reposen les seves despulles).
Vostè, un indiscutible músic pioner de la Renaixença. Jo,renaixent cada dia per inventar la "tornada" de la meva vida. El mantindré al corrent de tot.
Molt atentament, s´acomiada de vós una cantaire del segle XXI.
P.D.Potser li agradarà saber que aquesta nit passada l´equip del Barça de futbol ha passat a la final de Wembley, derrotant el Madrid (o potser no).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada