Feia temps que no anava a serveis funeraris.Ahir,dia del pare,va morir el meu tiet,germà del meu pare.Mentre nosaltres fem el dia a dia,la Senyora Mort també fa el seu dia a dia.I ahir va ser el meu tiet qui va rebre la visita.No ha estat sobtada.Diguem-ne que era una mort anunciada i previsible.Però mai saps en quin moment just arribarà i et donarà l´esglai que aquella persona, físicament ja no estarà amb tu.
Abraçades,encaixades de mans,ulls plorosos...no és fàcil fer-se a la idea.
Ara sí, tu descansa definitiva i eternament,que nosaltres anirem tornant al nostre estat de tranquilitat i de serena indiferència, de mica en mica,així sense adonar-nos...perque així és la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada