06 de març 2007

Em captiven


Per on començo?
Per l´eclipsi de lluna que em va tenir l´altra nit enganxada als prismàtics mirant amunt?Per l´emoció de rebre,per fi,les claus del nostre refugi a la muntanya?Pel cometa que va travessar el cel amb la seva cua blava?
Pel conill amb patates que transforma el dinar d´avui en un moment únic?
Per la teva abraçada i mirada silencioses que van dir molt més que moltes boques que no paren de xerrar?

3 comentaris:

DeWorms ha dit...

Com deia el cavaller Antonius Block (Det Sjunde Inseglet) en una de les escenes més memorables per a mi de tota la història del cinema...

Quan el matrimoni de comediants i el seu fill, així com el cavaller Block i el seu escuder, que vénen de les Croades i es troben un món assolat per la pesta, mengen maduixes amb llet en un prat bucòlic, i sembla que el món sigui un altre...

Aquest plat de llet amb maduixes representa totes les vivències, per petites que siguin, que valen la pena de debò. El cavaller jura que durà sempre amb ell aquest record.

No sóc gaire bo explicant-ho, però no recordo cap altre moment més poètic en elo cinema, i crec que en ocasions l'he viscut estant amb tu. Portarem el nostre plat de maduixes amb llet...

Esojairam ha dit...

No he vist aquesta pel.lícula però sé l´emoció a la que et refereixes.
Vivències d´aquest tipus perduren molt en la memòria.
Són moments d´una bellesa infinita...

Anònim ha dit...

I’m nonetheless learning from you, however I’m bettering myself. I certainly love studying all the pieces that is written in your blog.Keep the stories coming. I cherished it!