07 de març 2007

Fòssil


És una pedra.No,és el cap d´un peix.
És una pedra rara.Bé,me l´emporto.
Aquell vespre d´estiu
en aquella platja solitària,
vaig trobar-me el fòssil
entre un munt de còdols.
Jo me´l miro i veig el cap d´un peix.
Ara descansa sobre la taula del despatx
entremig de la resta d´andròmines i minerals.
Però ell és l´únic que té òrbites
i que em mira mentre escric.
I l´únic que inspira pels narius alhora que jo inspiro.
I manté la boca oberta
mentre jo l´escolto a cau d´orella.
I jo l´acaricio el front amb una delicadesa inhumana.
Li he fet una promesa.

Comprenen ara que no vull que l´estudiïn mai?