Tot sembla indicar que ben aviat deixaràs d´estar entre nosaltres. Si més no, de la manera en què t´hem conegut fins ara. Tu encara ets aliè a aquesta realitat que s´esdevindrà d´aquí a molt poc. I millor així. No volem preocupar-te. Els teus ronyons són els que ja fa temps que estan dient prou...
Però... Rex: te n´aniràs dignament. A casa, al costat d´aquests humans que s´han encarregat de tu aquests últims mesos. Has estat un bitxo molt especial, i malgrat tot, continuo pensant que has estat un bon jan. Te n´aniràs sense patiment i sense dolor. Potser somiaràs i tot mentre el degotador, lenta però inexorablement, omplirà les teves venes d´un bonic líquid color rosat. Serà l´últim acte clínic en vida que et podré oferir. S´acabaran mesos de paciència, medicaments,horaris,responsabilitats.
La cueta deixarà de bellugar-se amb aquell moviment tan ràpid i característic, i ja no escoltarem el teu claqué ni les teves vocalitzacions inimitables.
Rex, et queda poc d´estar amb nosaltres. M´ha agradat conèixe´t. Bon viatge. Reposa allà on sigues feliç. Sempre tindrem un "prado herboso" on poder recordar-te. Les teves cendres volaran i desapareixeran, com si res, amb la mateixa naturalitat que cau una fulla de tardor gronxada per una brisa suau.
1 comentari:
Crec que fa dies que se n'adona...
Ha estat un bon gos. Ara ho penso més que mai. No crec que n'hi hagués gaires com ell, tot i que m'ha tret de polleguera molt sovint, i m'ha donat molta feina...
Pensaré en ell. El recordarem amb afecte. Oi que s'ho mereix? És el mínim.
Estic trist, com no imaginava que estaria arribat el moment, que sabia que havia d'arribar.
Però com diu el meu "tocayo", ha tingut uns anys "extra", gràcies en bona part a tu.
Gràcies per tot, "croqueto"!!
Professor DeWorms
Publica un comentari a l'entrada