02 de novembre 2011

PLOU

Plou.
Feia molt de temps que no plovia. Plou i les persones no sortim al carrer per celebrar-ho. Com si la pluja no anés amb nosaltres. Com si no haguéssim de beure ni de dutxar-nos ni haguéssim de posar rentadores... Plou i fóra bonic sortir tots de casa, i cantar i ballar i mullar-nos sota l´aigua purificadora; tots junts com en una gran festa. Però no... A nosaltres últimament només ens importa l´últim model d´iPhone, el twitter i el facebook, però no el que ens dóna VIDA. A nosaltres, les persones autoanomenades cultes que vivim en les grans ciutats, la pluja més aviat ens molesta perque gairebé segur trobarem retencions, ens mullarem o ens esquitxarem a l´anar a la feina (si és que en tenim...). A més, haurem d´agafar el paraigua que sempre és carregós...
Plou, i feia molt de temps que no plovia.
Tranquils, no cal que agafem paraigües ni impermeables. Ja ho som d´impermeables: ens "rellisca" tot allò que directament no ens toca d´aprop.
Feia molts dies que no plovia i avui PLOU.

I què és l´aigua si ràpidament s´escola carrer avall i es perd?