17 de desembre 2011

Encara ets a temps de somniar


Arribes a casa. Aviat serà hivern. No tens calefacció però sí unes sabatilles noves que escalfen els peus ràpidament. (Si no tens fred als peus no tens fred a la resta del cos). Menges una poma fuji amb pell i unes nous. Et rentes la cara. Et despulles dels vestits del carrer. És com si al canviar-te de roba puguessis desfer-te alhora dels pensaments que et preocupen i quedessis lliure de neguits fins l´endemà. Et grates l´esquena amb les ungles, i quan ja no arribes més alt, contra el marc de fusta de la porta, com els óssos amb l´escorça dels arbres. Et treus un mitjó, ara l´altre. Agafes un llibre per llegir fins que et vingui la son. T´arrauleixes dins el llit fent un quatre, en postura fetal, com buscant aquell estat ingràvid i d´aparent felicitat dels encara no-nascuts. Penses en les dues banyes de cabra que has polit al migdia amb una navalla i en el destí que les donaràs. T´agradaria algun objecte de caire artístic...
Avui t´has trobat el pijama girat del revès. Demà compraràs un dècim de loteria. Encara ets a temps de somniar.